Els bars, indignats i a la intempèrie

Creix entre els propietaris de bars i restaurants la sensació que s’han convertit en el cap de turc de la situació sanitària. Que tancant els primers i reduint encara més els horaris dels segons les autoritats sanitàries volen fer passar el missatge que prenen mesures, quan en realitat el que fan és apuntillar un sector que ja estava tocadíssim. Arguments no els en falten: des que s’ha esperat massa per aplicar mà dura i que caldria haver castigat abans i més contundentment els infractors, fins que s’ha barrejat de manera indiscriminada el bar que viu de servir esmorzars i els locals i les zones on es produeixen habitualment i conegudament aglomeracions. Creix també la sensació d’abandonament, perquè el tancament es va decretar d’un dia per l’altre i cal ser molt optimista per pensar que s’aixecarà d’aquí a deu dies. Les primeres restriccions d’aquesta segona onada també eren provisionals, recordin. Mentrestant, no s’ha articulat cap mecanisme per mitigar les pèrdues econòmiques d’aquest tancament obligatori i s’ha deixat el sector a la intempèrie. No n’hi ha prou amb bones paraules i dir que s’estudiaran ajudes. Pensi el lector com li quedaria el cos si d’avui per demà el deixessin sense el salari de deu dies. I creix finalment la sensació d’improvisació, com ho demostra que ahir a la nit es va haver d’improvisar un BOPA per aclarir les dades que es podran demanar en l’inèdit registre de clients que en aquesta nova fase han de dur els restaurants. Moltes sensacions, i cap de bona.