Els deures els havia fet a mitges

Dèiem dies enrere que Educació havia fet els deures de cara a l’inici de curs més incert que es recorda. Doncs haurem de rectificar: els havia fet a mitges. D’acord que hi va haver centres en què el retorn va ser fluid i sense incidències. Però en d’altres es van registrar cues de fins a mitja hora llarga, molt llarga, per accedir al recinte. Cues que els pares van haver d’autogestionar entre els nervis i el desconcert lògics del primer dia de classe, i en què la distància de seguretat, que tant amoïnava l’equip de Protocol el dia de Meritxell, va brillar per la seva absència. Sorprenentment, el ministre de Salut no en tenia a la tarda constància. Que algunes coses no s’havien fet bé ja es va començar a intuir dimarts, amb el lògic neguit de les famílies que no havien rebut l’SMS amb els resultats del cribratge. Al María Moliner es van trobar al menjador sense saber com atendre la vintena de nens que no s’havien fet la prova, amb el ministeri d’Educació que no els agafava el telèfon, i que quan els va atendre els va donar la salomònica solució de fer-los seure tots a la mateixa taula. En aquest punt cal també notar el meliquisme de les famílies que van decidir no cribrar els fills, exemple de flagrant insolidaritat. Però l’obligació del ministeri era preveure-ho. La qüestió és si va ser el preu que hem hagut de pagar tots per un inici de curs sense precedents, o si situacions com aquestes es repetiran avui i els dies que vindran.