Els mals de la Justícia

Els retards que acumula la Justícia són endèmics. Ho admeten els mateixos integrants de l’estament judicial, que fa temps que reclamen solucions. Perquè al final, els perjudicats acaben sent els ciutadans que es veuen abocats a fer ús d’una Administració de Justícia que en últim terme i degut als endarreriments no és justa. La taula de treball creada amb participació de tots els actors implicats, des del Consell Superior de la Justícia (CSJ) fins al Govern, advocats o procuradors, és un bon començament i ha permès posar sobre la taula un pla de xoc que hauria de donar fruits el més ràpid possible. No pot ser que vagin passant les setmanes i més enllà d’escoltar propostes no s’acabin de concretar les solucions. Tampoc és bon senyal que es declari desert dues vegades un concurs per contractar fiscals i que el mateix president del CSJ admeti que hi ha dificultats per trobar secretaris judicials perquè el salari “no és atractiu”. Els mals de la Justícia són nombrosos i potser s’ha deixat passar massa temps abans d’abordar-los seriosament i amb ganes de revertir la situació. Ara es comencen a albirar possibilitats. Cal esperar que realment es concretin, però també és necessària la celeritat perquè en realitat, tot forma part de la mateixa cadena i si una baula falla, tot el sistema se’n ressent. Andorra no es pot permetre una Administració de Justícia que generi dubtes, perquè en aquest cas els resultats condicionen, però la imatge també.