Els ministeris a la carta del Govern demòcrata

Malgrat que el cap de Govern, Antoni Martí, va fer un esforç per intentar fer veure els aspectes positius de la remodelació del Govern, el cert és que no se’n va sortir. De fet, les seves explicacions no s’aguantaven per enlloc. I és que la marxa del ministre d’Afers Exteriors en plena negociació de l’acord d’associació –recordem que és el tema més important que té sobre la taula l’executiu aquesta legislatura– no és un senyal positiu davant els negociadors de la Unió Europea. Indiscutiblement és un símptoma de debilitat interna. És incomprensible que a un ministre que no es veu amb forces de continuar al capdavant d’Exteriors se li faci una cartera a mida perquè pugui mantenir-se a l’executiu. Es tracta no només de no voler deixar la cadira, sinó que se n’hi hagi d’afegir una altra per satisfer no sabem quins interessos però l’interès general probablement no. I és que el gabinet Martí s’incrementarà a onze ministres quan va començar la legislatura amb nou. Una prova més que la contenció de la despesa dels alts càrrecs fa anys que no interessa als demòcrates. I finalment sorprèn la creació d’una nova cartera d’Economia i Innovació quan l’executiu ens envaeix dia sí i dia també amb dades econòmiques que sempre són de rècord. Una contradicció més.