Els plans d'igualtat, a pas de tortuga

Una cosa és omplir-se la boca amb bones intencions, i l’altra, posar fil a l’agulla i complir els compromisos adquirits. Una prova més d’aquesta veritat universal són les freqüents proclames en favor de la igualtat entre homes i dones que acostumen a prodigar els nostres polítics. I l’exemple d’avui és el pla que la llei d’igualtat aprovada el març de 2022 obliga les administracions a tenir enllestit en el termini de dos anys. És cert que queda encara un marge prudencial de temps perquè compleixin el que és estrictament un deure legal. Però ho és més encara que no sembla que els comuns s’hagin conduït en aquesta matèria amb especial diligència. Més aviat el contrari. De les set corporacions locals, només la d’Encamp ha fet ja els deures. Les altres, incloses alguna de les que de forma més militant aborden les qüestions de gènere, tenen els plans d’igualtat en el millor dels casos a les beceroles, si hem de jutjar per les més aviat vagues respostes que, amb l’excepció d’Ordino, han fet arribar en aquest diari. Cal molt optimisme, un autèntic exercici de bona fe, per creure que l’abril del 2024 els set comuns disposaran del preceptiu pla. Pot semblar una urgència quasi banal, però a les administracions els correspon un essencial paper exemplaritzant. Si elles no compleixen en una qüestió que el consens majoritari considera prioritari, com esperen convèncer el sector privat perquè implanti plans d’igualtat a les empreses?