Els professionals del No i Grifols

No al mirador solar. No a les torres d’Escaldes. No a l’aeroport. No al telefèric. No a l’heliport. No a les vacunes. I naturalment, no a Grifols. Sectors significatius i diversos de la població exerceixen cada vegada més el legítim dret a discrepar i a manifestar les seves inquietuds. És un símptoma de bona salut democràtica, un hàbit que dignifica la vida política i que estimula el debat públic. Però al costat d’aquests ciutadans que discrepen des de la lleialtat i la bona fe, hi ha els professionals del No, els que s’abonen a qualsevol causa per erosionar l’adversari. La plataforma anti-Grífols n’és l’exemple paradigmàtic. És cert que els dubtes generats pel pacte amb el laboratori català són raonables, i que cal exigir a l’executiu més entusiasme, més paciència i més transparència a l’hora d’explicar el projecte. Òbviament, no n’hi va haver prou amb la compareixença del juny. Sembla com si al Govern li fes mandra entrar en un debat legítim i necessari, i el resultat és que per deixadesa estan regalant el camp de joc al contrari. Però la plataforma anti-Grifols s’ha limitat a atiar l’alarmisme en un moment especialment sensible, a acusar l’executiu d’opacitat i a esgrimir defectes tècnics difícilment contrastables. Grifols és una oportunitat de situar-nos a la primera divisió mundial de la recerca biomèdica. És lamentable, i irresponsable, que certs polítics abonats a l’oportunisme vulguin deixar passar aquest tren per pur tacticisme polític.