Els temporers, doblement precaritzats

Coneixíem ahir els primers casos de temporers que s’havien instal·lat ja al país amb la intenció d’incorporar-se a la campanya d’hivern i a qui el retard de l’obertura de pistes ha deixat en una situació precària. Es repeteix la història de l’emergència sanitària, quan centenars d’ells van quedar atrapats a Andorra sense possibilitat de retorn immediat, i veient com els estalvis de la temporada es volatilitzaven amb el pas del confinament. La situació no revesteix pel que fa a la quantitat de persones afectades la gravetat de la primavera, però cada cas és un drama particular, i tenen raó els temporers quan al·leguen que si no poden tornar ara al seu país és perquè el Govern els va posar com a requisit per obtenir el permís de treball presentar un bitllet de tornada... que ara no poden avançar sense exposar-se a costoses penalitzacions. Al mateix temps, tornen a aflorar casos d’abús immobiliari amb inquilins, sempre els més vulnerables, obligats a pagar per avançat tota la temporada. L’executiu assegurava ahir que estarà “al costat” d’aquestes persones i que es coordinarà amb Creu Roja i Càritas per donar-los resposta. La intenció és bona, és clar que sí, però estem parlant de persones que havien vingut a treballar amb el permís i el precontracte reglamentaris, i de qui sembla que s’hauria de responsabilitzar el mateix Govern que els va autoritzar a venir. Desviar-los a l’assistència social i a la caritat és precaritzar-los dues vegades.