Els tradicionals i nadalencs desitjos d’unitat

Arriba el Nadal i és època de bons desitjos. Com bons són els desitjos que acostuma a demanar el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, que ahir va oferir la tradicional recepció a les autoritats andorranes, en què, una vegada més, va apel·lar a la unitat: “Penso que a Andorra ens cal promoure més la unitat en la germanor, tant per continuar sortint de la crisi com per ser encara més transparents com a societat.” Un discurs quasi idèntic al “necessitem abraçar-nos de nou com a germans, superar les divergències que puguin sorgir entre nosaltres i aprendre a bastir un futur amb unitat i fortalesa”, que va pronunciar en l’homilia de la missa de Meritxell. Però en particular cal destacar que Vives va fer èmfasi en la unitat dels andorrans en el cas concret de l’acord d’associació amb la Unió Europea. Això sí, recordant que aquest acord ha de respectar “la situació particular i les especificitats pròpies de la idiosincràsia d’Andorra, molt especialment el respecte a la seva sobirania”. Un discurs que va deixar satisfets tant els que avui estan a la taula de negociació com els que no hi estan, perquè cadascú el pot interpretar com un suport als seus posicionaments. I difícilment es podrà assolir la unitat si tothom vol imposar la seva veritat.