Espot agafa impuls

La pandèmia havia posat un parèntesi en les nostres vides. També a la vida política: els últims divuit mesos han sigut excepcionals, és en aquestes tesitures on els homes d’Estat han de demostrar la seva vàlua, i la gestió que l’Executiu ha fet de la crisi ha sigut, amb els matissos que es vulguin, raonable, proactiva i respectuosa amb drets i llibertats individuals. La pregunta que cal fer-se és: hauria preferit el lector un altre cap de Govern, un altre gabinet, per fer-hi front? Però el parèntesi d’excepcionalitat està a punt de tancar-se i ara toca mirar endavant. Això és el que Espot va fer en la primera jornada del debat d’orientació política. No és aquest l’escenari indicat per treure’s conills del barret de prestidigitador, ni Espot l’home cridat a fer-ho, però el cap de Govern va deixar clares les prioritats del curs: reformar l’impost de societats per construir un model “més equitatiu”, apujar el salari mínim i afrontar de cara el gravíssim problema de l’habitatge. Es pot discrepar de les mesures concretes amb què l’Executiu pensa complir aquests alts designis, o els que es deriven dels reptes que plantegen la mobilitat, la salut, les pensions i la justícia. Però és injust –i incert– afirmar que Espot hi va passar per sobre o que, simplement, els va ignorar. Després d’haver gestionat els divuit mesos més excepcionals que es podia imaginar, ara és l’hora de demostrar el que aquest Executiu és capaç de fer en condicions (relativament) normals. S’ho ha guanyat.