Europa: l’únic futur viable

No hi haurà acord d’associació a qualsevol preu, perquè hi ha unes línies vermelles claríssimes. Per exemple, la no-reciprocitat que impediria els bancs andorrans obrir sucursals en un país de la UE durant un període de deu anys i que vol eliminar del text. I tot i que la voluntat és tancar les negociacions el 31 de desembre, “si cal, les allargarem fins que sigui necessari”. Ho va afirmar ahir el cap de Govern en una compareixença informal davant la premsa. Un exercici de transparència que es prodigarà amb tota probabilitat els pròxims mesos amb altres interlocutors i que va deixar dos missatges clars: primer, estem davant d’una “finestra d’oportunitat probablement única”, perquè la prioritat de la pròxima Comissió serà l’ingrés d’Ucraïna i els països bàltics, “no tancar acords d’associació amb els petits països”. I segon: els acords parcials no són una opció perquè la UE “no vol aquesta tipologia de relació, i ho ha deixat clar amb Suïssa”. Conclusió: no existeix un escenari alternatiu “ideal”, la millor opció “és la que estem negociant”, suspendre les negociacions significa en realitat “aparcar-les sine die”, i “un ‘no’ a l’acord no equivaldria a tornar al punt de partida”. Espot té clar el full de ruta i lluitarà per conduir-lo a bon port en el termini previst. Amb la legitimitat sortida de les urnes, una notable majoria parlamentària al darrere i la convicció que és l’únic futur viable. No a qualsevol preu. Però les coses, clares: sense acord ens autocondemnem indefinidament als marges d’Europa.