Gil enterra el consens pel Madriu

Tretze mesos enrere ens les prometíem molt felices. Els cònsols d’Encamp, Escaldes, la capital i Sant Julià escenificaven l’acord que segellava l’ordinació per regular l’accés i les activitats que es podrien dur a terme a la vall del Madriu i posava fi a un estira-i-arronsa de disset anys, des que el 2004 la Unesco va incloure el Madriu a la llista del patrimoni mundial. Doncs bé: Gili va posar ahir un clau més, probablement el definitiu, a la caixa on vol enterrar aquell text que Escaldes també havia aprovat i del qual ara renega per motius que només ella i la minoria, que sorprenentment li dona suport en aquest plet, acaben d’entendre. Gili va tirar pel dret i va aprovar una altra ordinació que prohibeix l’accés rodat al territori d’administració única de la vall. La mesura seria lloable si no fos perquè això és exactament el que ja feia el document consensuat ara fa un any i que Escaldes s’ha dedicat des d’aleshores a torpedinar amb entusiasme digne de millor causa. El consens pel Madriu es pot donar per mort i enterrat com a mínim pel que queda de legislatura, i probablement per la que ve si Gili continua per ventura al capdavant de la corporació. Tornem a la dinàmica perversa que va costar disset anys, disset, de superar: un paisatge cultural únic que les administracions competents no saben protegir de forma conjunta. O millor dit, no volen. Què en pensarien vostès, si fossin la Unesco?