Gossos i taxa
L’anunci de la majoria de comuns d’implantar una taxa per la tinença de gossos ha aixecat una gran polèmica i la ràpida organització dels contraris a la mesura per mirar d’evitar-la. El seu posicionament el sustenten en l’argument que els incívics són una minoria, que el que cal és multar aquells que no compleixen les ordinacions i que aplicar una taxa a tothom és injust i pot afavorir abandonaments. Uns arguments que contrasten amb el posicionament dels comuns, que justifiquen uns costos extra que consideren que s’han de cobrir amb la taxa. El que és clar és que siguin pocs o molts els incívics al carrer es fa palesa la brutícia derivada de tifes i orins. Fins i tot els pipicans, on també és obligat recollir els excrements, sovint presenten un aspecte lamentable. No sembla estrany, doncs, que si les campanyes informatives no han donat resultat, s’intenti posar fil a l’agulla amb una altra fórmula. Ara bé, caldrà que les corporacions expliquin molt bé la taxa, els motius i les finalitats, perquè no pot esdevenir un simple càstig. Aquesta funció és per a les multes. També caldrà calibrar l’import perquè no es converteixi en un problema i no sigui desorbitat. I per últim, i tornant a les finalitats, la incorporació de la taxa ofereix també l’oportunitat de millorar les instal·lacions destinades a gossos, fins ara possiblement deficients i poc cuidades, i de crear-ne de noves, a més de preveure accions encarades al benestar caní.