Intervenir o no intervenir, vet aquí la qüestió

Sosté l’EFA que el mercat de lloguer està “quasi intervingut” des de la pandèmia. De fet, els lloguers es van congelar –lligant-los a l’IPC, i prorrogant forçosament els contractes– abans i tot de la Covid. Per l’EFA, aquest “intervencionisme” és la causa de la gravíssima situació que vivim avui en matèria d’habitatge, perquè genera inseguretat jurídica, foragita els inversors del mercat de lloguer i els redirigeix cap al de compravenda. Ho adverteixen sense embuts: si una inversió immobiliària no garanteix una rendibilitat del 2 o del 3%, la mitjana a Europa, “no interessa”. I el lloguer, ara i aquí, no la garanteix. La solució, diuen, passa necessàriament per la col·laboració entre les administracions i els privats: les primeres, cedint sòl a cost 0, garantint aquesta rendibilitat mínima i establint a partir d’aquí els preus de lloguer; els segons, fent el que saben fer, construir i gestionar aquesta mena de promocions. És un diagnòstic interessat, naturalment, però que inclou elements que apunten en la bona direcció: el problema és d’oferta i el que cal és estimular-la. La cessió de sòl públic no és una ocurrència, sinó una pràctica habitual als països de l’entorn, i la gestió publicoprivada, també. El retret que fan és que arribem tard, posem que cinc anys tard, com a mínim. I el problema, que és una solució a mitjà termini que no resol un neguit que és urgent i inajornable. I com és un peix que es mossega la cua, per això mateix cal “intervenir” el mercat.