IPC, salaris i lloguer: el nus gordià del curs

Estava escrit que el Consell Econòmic i Social seria l’escenari ideal per prendre el pols a empresaris i sindicats davant del gran nus gordià del curs: l’IPC amb què ens trobarem a fi d’any i com es gestiona una inflació que es preveu històrica perquè els salaris no perdin (massa) poder adquisitiu. Que el cap de Govern anunciés ahir la pròxima convocatòria del CES hauria de calmar, de moment, les aigües. És evident que totes les parts hauran de cedir. Els empresaris han d’entendre que un treballador empobrit –i un IPC que fregui els dos dígits comporta un empobriment flagrant– és un treballador descontent, i l’assalariat, que moltes empreses suarien tinta si haguessin d’aplicar automàticament l’IPC a les nòmines. La bona notícia, davant de les contradiccions de la setmana passada, és que el Govern té una cosa clara: l’increment del lloguer no estarà vinculat aquest any a l’IPC, sinó als salaris. Per aquí podem respirar els ciutadans relativament tranquils. Però això no treu que un IPC elevat tindrà una repercussió directa en la butxaca de les famílies, i que tot i que la solució no és tota en mans del Govern, calen més mesures per frenar la caiguda del poder adquisitiu. No és cert, com sosté l’oposició, que l’Executiu s’hagi inhibit. Però sí que ho és que no n’hi ha prou amb les que s’han aplicat fins ara. El trinomi IPC/salaris/lloguer serà determinant per encarar el 2023 amb bona o mala cara. Al Govern li toca fer malabarismes. I fer-ho pensant sempre en la baula més feble de la cadena.