A la carretera, poques contemplacions

La dada és concloent i inapel·lable: el 95% dels accidents són provocats pel factor humà. És a dir, tots, menys un percentatge insignificant. Ho recordava ahir el secretari general de l’ACA en la presentació de l’informe de mobilitat del 2021. Les conclusions no poden ser interpretades com a positives, perquè els indicadors de sinistralitat, alcoholèmia i drogues al volant es mantenen en llindars quasi idèntics respecte del 2019, l’any de referència descomptat el 2020 per la pandèmia. No hi ha cap millora significativa, adverteix l’ACA, i això és el que preocupa l’entitat. La pregunta és òbvia: què cal fer? El secretari general de l’ACA mostrava ahir un perfil conciliador i advocava per la formació i el reciclatge abans que per endurir les sancions. Ell mateix admet que la proliferació de radars ha ajudat a “pacificar” el trànsit. I no cal ser cap visionari que els radars acompanyats de multa tenen un efecte encara més dissuasori. Els conductors surten raonablement ben formats de l’autoescola: tots sabem què es pot i que no es pot fer a la carretera. Però com en tants àmbits de la vida, sovint és l’amenaça de sanció el que ens impel·leix a actuar correctament. En qüestions de trànsit, millor posar-se en la pell de Hobbes que en la de Rousseau, perquè ens hi juguem vides. Dit d’una altra manera: reciclem els infractors, si volem satisfer la nostra part rousseauniana. Però reforcem la formació amb una bona sanció, perquè no se li oblidin les conseqüències de saltar-se alegrement el codi.