La complexitat de l’acord d’associació

En un acte informal amb els consellers generals la comissió d’Afers Exteriors, l’ambaixadora francesa, Ginette de Matha, va avisar que difícilment es podrà mantenir l’acord duaner en els termes signats el 1990 si Andorra tira endavant l’acord d’associació amb la UE. Davant d’aquest interrogant, el ministeri d’Afers Exteriors defensa l’encaix de l’acord duaner en la negociació amb la UE però ja deixa entreveure, encara que sigui entre línies, que difícilment es podrà mantenir tal qual el text del 1990. ¿Algú pensava o pensa que l’acord d’unió duanera es mantindrà inalterable si Andorra tira endavant l’acord d’associació amb la Unió Europea? Qui cregués en una resposta afirmativa certament fugia de la realitat. És criticable que sempre s’hagi dit des del Govern que l’Acord Duaner era una de les línies vermelles intocables, però també s’entén que en un marc de negociació estratègicament tu has de defensar davant de l’altra part (i més quan té més força que tu) uns límits encara que al final els hagis de sobrepassar. Si no és així, estàs venut. Mantenir l’especificitat andorrana no serà fàcil i segur que s’hauran de fer concessions sempre que rebem beneficis duradors per al país. I no oblidem que el gran què de la negociació no serà sobre la lliure circulació de mercaderies, que també, sinó sobre la lliure circulació de persones. I, si no, al temps.