La crisi del lloguer no és un fenomen meteorològic

La solució al gravíssim problema de l’habitatge, agreujat per l’arribada dels temporers d’hivern, no existeix. Aquesta és l’opinió del president dels gestors immobiliaris davant de la realitat del mercat: “L’oferta és pràcticament nul·la, i la demanda, creixent”. Podem naturalment compartir un diagnòstic que és evident, flagrant. Però la resposta no pot ser la resignació i la passivitat, com si estiguéssim davant d’una catàstrofe meteorològica inevitable. La crisi de l’habitatge no és un fenomen climàtic. És el resultat de molts anys d’apostar per un model de creixement desordenat –ho adverteixen des dels arquitectes al cap de Govern– que prioritzava (i prioritza encara) el benefici a curt termini. El resultat el tenim a la vista i són els lloguers disparats, cada vegada més inassequibles per a una classe mitjana que ell mateix diu no saber en què consisteix –fàcil: la que no pot assumir rendes per sobre dels 600 euros, i tirem alt–, i que no són fruit com insinua el president dels gestors dels requisits mediambientals i energètics. Són la conseqüència d’un model pervers. Davant d’una situació que frega l’emergència social, descarta les propostes més aviat moderades d’arquitectes i Govern i l’únic que suggereix és “posar més gent a cada habitació”. Com ningú no hi havia pensat abans?