La diàspora portuguesa

Ho explicàvem la setmana passada: en els últims deu anys, un de cada cinc residents portuguesos ha tornat al seu país. Els 10.800 que hi havia el 2010 s’havien quedat al juliol en 8.800. De fet, el portuguès és l’únic contingent nacional que ha perdut efectius en aquest període. La pregunta és òbvia: per què ha passat, això? La resposta del cònsol honorari també ho és: el cost de la vida, els lloguers pels núvols i els ajuts del Govern portuguès al retorn dels emigrants. També hi té a veure que la primera generació d’immigrants portuguesos ha arribat al final de la seva vida laboral i la pensió els dona per viure més dignament a Portugal que no al país on han viscut i treballat els últims trenta o quaranta anys. Probablement és llei de vida, però suscita reflexions serioses: la primera de totes, que el país no sàpiga o no pugui retenir qui hi ha consagrat els millors anys de la seva vida i qui ha contribuït com el que més a construir l’Andorra d’avui. Segona, la paradoxa que apunta el cònsol: sentim contínuament les queixes empresarials per trobar mà d’obra, i a la vegada deixem marxar part d’aquesta segona o tercera generació, que s’ha format aquí i que coneix perfectament el país, perquè és el seu. Rumiem-hi.