La factura de la crisi i el sector públic

Va fer bé el ministre Jover de posar xifres a la factura de la crisi del coronavirus: 416 milions. L’equivalent, quasi cèntim a cèntim, al pressupost anual de l’Estat. Una xifra a la qual cal afegir la caiguda en 50 milions dels ingressos previstos per al 2020, i els 30 milions extrets dels recursos de FEDA i Andorra Telecom, que és una cosa així com rescatar part del pla de pensions. Més xifres marejants: Jover va enfilar fins als 544 milions la despesa del curs, 144 més que els inicialment previstos. Un estrès que tindrà conseqüències financeres, és clar, d’entrada, el dèficit d’aquest 2020 pujarà a 179 milions, i el deute públic saltarà del prudent 33,7% actual a un estratosfèric 51%. Fins al 2025 no el tornarem a veure per sota del 40%. L’objectiu, va insistir, és salvaguardar el teixit empresarial, mantenir els llocs de treball i preservar la pau i la cohesió social. Amb el compromís, va remarcar, de “no deixar ningú enrere”, ni famílies ni treballadors ni empresaris.  D’algun lloc caldrà retallar, evidentment. De moment, serà dels capítols d’inversions (17 milions) i despeses de funcionament (set milions més) previstos per al 2020. I en aquest punt exacte és on cal situar la reunió que ahir va mantenir la ministra Pallarés amb els sindicats de la Funció Pública. De moment, sense mesures concretes sobre la taula. Però és obvi que la corresponsabilitat que s’ha receptat al sector privat haurà d’aplicar-se més abans que després al públic. Per ètica i també per estètica.