La incongruència de les extraescolars

El ministre portaveu va confirmar ahir el que era una evidència: es mantindran les extraescolars que s’imparteixen al marge dels centres educatius, idiomes, esports, música, art, dansa, teatre i totes les que el lector amb fills en edat escolar hi pugui afegir. Amb una molt saludable mesura preventiva, que és demanar als pares les activitats en què participen els fills per facilitar així la “traçabilitat” en cas de confirmar-se un positiu. És lògic, davant de la impossibilitat de garantir un sol nucli de convivència per a la canalla. El que ja no sembla tan lògic i frega, de fet, la incongruència, és que aquest mateix raonament no sigui vàlid per a les extraescolars que organitzen les ampes, que el mateix Govern recomana que no s’imparteixin. Ho recomana, atenció, amb el resultat que cada ampa decidirà si n’organitza o no, i quines, amb el resultat previsible que d’una escola a una altra, i d’un sistema a un altre, hi haurà una oferta diferent davant d’una situació que essencialment és la mateixa. Per què alguns alumnes no podran anar a extraescolar d’anglès al col·legi, però sí a l’acadèmia d’idiomes després de classe? El que és prudent i recomanable de 9 a 5, ja no  ho és despres de la campana? Les extraescolars no són un capritx, formen part principalíssima de la formació i la socialització dels alumnesi juguen un paper decisiu en la logística familiar. I no s’entén per què el Govern recomana no fer-les dintre de l’horari escolar, i a fora en fa prou a tenir més o menys clara la “traçabilitat”.