La laïcitat de l'escola pública no és negociable

El cas del vel s’ha enverinat de tal manera que només s’hi intueixen dues sortides: que la família accepti traslladar la menor al sistema espanyol, l’únic on el mocador al cap no està específicament vetat i l’ús queda a l’arbitri de cada centre, o que el batlle de menors acabi dictaminant com s’ha de procedir. Així ho va augurar ahir el cap de Govern, que en un gest significatiu va voler ser ell personalment, i no la ministra d’Educació, qui comuniqués el salt qualitatiu que ha experimentat el cas, ara ja en mans d’Afers Socials. Era l’únic pas que cabia si fracassaven els intents d’arribar a un acord amb la família de la menor. I han fracassat. Si les treballadores socials determinen que la nena i el seu germà es troben en situació de risc, l’expedient acabarà a la Batllia i la justícia decidirà. Insisteix el cap de Govern que la seva obligació és protegir els menors i evitar que la situació d’absentisme escolar en què ha derivat el cas es mantingui indefinidament. Aquest afer desgraciat, que acabaran pagant els dos germans –si no l’estan pagant ja– només té una lectura positiva, que ens ha vacunat davant de situacions similars que es puguin donar en el futur i ha obligat a plantejar el cas en els únics termes possibles: el de la laïcitat innegociable de l’escola andorrana. Les creences de cadascú han de quedar en l’estricte àmbit de la privacitat, i la llibertat religiosa no pot ser invocada per vulnerar aquest principi irrenunciable. No es ventila una qüestió de drets fonamentals, sinó un cas d’absentisme escolar.