¿La legislatura confidencial?
Potser és molt aviat per buscar definicions, però l’actual legislatura al ritme que va ben aviat la podrem batejar com la legislatura confidencial. El cas BPA ha estat una batalla recurrent entre el Govern i els consellers generals de l’oposició per la poca fluïdesa de la informació. Ja és un clàssic que el Govern esgoti fins a l’últim dia per respondre a les preguntes o les demandes d’informació dels parlamentaris —això no ve d’aquesta legislatura—, però el que sí que és nou en aquest mandat és la closca de ciment que ha construït l’executiu per no entregar informació en base al principi de la confidencialitat. És evident que també hi ha una part de responsabilitat per part de l’oposició a l’hora de reclamar certa informació quan potser de vegades són conscients que no poden tenir una resposta, i això dóna un cartutx per atacar el Govern. Però aquest no és un argument suficient per justificar l’actitud de frontó davant dels representants del poble. Aquest és un menysteniment que no es pot consentir quan es produeix de forma reiterada i per exemple per negar respostes com ara el preu amb què es compra l’energia a l’exterior. Cal una reflexió entre tots els partits per posar fre a aquesta dinàmica obscurantista.