La lenta i anunciada agonia del Pas

El Pas de la Casa s’esllangueix. Com a mínim, a l’estiu. Les dades aportades per comerciants, hotelers i empresaris així ho certifiquen. I són extremadament alarmants: les vendes van caure al juliol entre un 20 i un 30% respecte de l’any passat, però encara més acusat va ser el descens de l’ocupació als hotels i allotjaments turístics, fins a un 50%. El diagnòstic és clar i demolidor: el Pas, a l’estiu, és només tabac i alcohol. No hi ha un pla B. Si hi afegim la deixadesa ambiental, la “baixada flagrant” de la qualitat del turisme, i l’interès més aviat escàs que genera el telecabina de les Abelletes, el panorama és desolador. No hi ha res més per oferir al visitant. Tampoc hi ajuda la tensa situació entre Saetde i el Comú, i la nul·la intenció de l’estació de programar-hi activitats d’estiu. Fa dies que es van encendre les alarmes, és veritat, com també ho és que van ser els mateixos comerciants els que van refusar la proposta d’ubicar-hi un gran outlet. Però ni el Govern ni el Comú han sigut capaços de proposar cap altra alternativa per frenar la lenta decadència d’una població que no fa gaire aportava entre el 20 i el 30% del PIB nacional. “El Pas de la Casa també és Andorra”, deia un ufanós Antoni Martí al maig. Doncs comença a ser hora de demostrar-ho, abans no sigui massa tard.