La línia vermella dels drets fonamentals

Ho havia advertit al desembre i el president de Terceravia va complir ahir l’amenaça: les modificacions de la llei de sanitat aprovades llavors al Consell General acabaran al Constitucional. Al·lega legítimament Pintat que el nucli dur de tota Constitució, que són els drets fonamentals, no es poden regular, ni molt menys limitar, a través d’una llei ordinària com ho és la de sanitat. És defensable que un text que autoritza “mesures profilàctiques obligatòries”, com és el cas, toca de ple els drets a la integritat física, a la intimitat i a la llibertat individual. I que precisament per això s’havia regulat l’estat d’alarma que el Govern s’ha resistit sempre a estrenar. Una altra cosa és interpretar, com es fa des de l’altra banda i també legítimament, que com que només els està limitant, i no suspenent, es poden regular a través d’una llei ordinària. Dilucidar finíssims matisos jurídics com aquests és precisament feina del Constitucional, i per això és saludable des del punt de vista democràtic que el PS hagi prestat dos dels seus consellers per facilitar la iniciativa de Terceravia. Els drets fonamentals són material especialment sensible, la línia vermella que no es pot trepitjar sense totes les garanties. Totes. Ningú millor que l’alt tribunal per assegurar que no es vulneren.