La Llei de la Funció Pública: una oportunitat perduda

Com era de preveure, el grup parlamentari de Demòcrates per Andorra (DA) es va quedar ahir sol en la votació de la Llei de la Funció Pública. La ministra de Funció Pública i Reforma de l’Administració va haver d’admetre que és un text que s’ha elaborat sense cap mena d’acord, ni amb les altres forces ni amb els sindicats. Entonar ara el mea culpa, però, ja no serveix de res, perquè l’objectiu hauria d’haver estat des d’un començament elaborar una llei almenys mínimament consensuada. Es tracta d’un tema suficientment important per al país com perquè s’hagués consultat la resta de formacions polítiques i també els treballadors de l’Administració, però des de l’inici no es va fer cap esforç en aquest sentit. Es va decidir tirar pel dret, i ara, amb l’aprovació d’aquesta llei, els demòcrates poden afirmar que han superat una assignatura pendent des de fa molts anys, però la veritat és que aquí es queda tot el seu mèrit. I és que el fort rebuig que genera el text farà que difícilment es pugui aplicar amb garanties d’aconseguir una Administració més racional i eficient que l’existent en aquests moments. Per una banda, els partits polítics de l’oposició anuncien que canviaran la llei en cas que tinguin responsabilitats al Govern, i per una altra, els sindicats ja han deixat suficientment clar –per si algú encara no se n’havia adonat– que no en volen ni sentir parlar. Ha estat, així doncs, una oportunitat perduda de fer de manera exitosa una de les grans reformes que necessita el país.