La loquacitat del nunci ‘anima’ el Dia de Meritxell
Havia de ser una festa marcada per l’excepcionalitat de la Covid i per l’oportunitat, l’empatia i el sentit comú del discurs de la síndica, que davant del nou curs va demanar als polítics “responsabilitat” i els va recordar que “darrere de cada xifra, de cada mesura i de cada acció” hi ha persones que miren de sortir-se’n en circumstàncies incertes i en ocasions dramàtiques. Però a última hora, i probablement a causa d’una indiscreció del nou nunci apostòlic, insòlitament i agradablement transparent, el protagonisme se’l va endur la controvèrsia sobre l’avortament. El PS va aprofitar per treure petroli d’un debat que la resta de l’arc parlamentari considera inoportú. La crisi sanitària és, efectivament, prioritària, i mereix ser titllat com a mínim d’oportunista posar ara el focus sobre una qüestió que polaritza la societat i que respon als interessos d’una part molt minoritària del Consell: si monsenyor Auza no s’hagués pronunciat, costa imaginar que el PS hagués tret a passejar ahir la bandera de l’avortament. El PS tampoc va desaprofitar l’ocasió de criticar el “secretisme” de la visita que Espot va girar al gener al Vaticà, que no havia transcendit fins ara i de nou gràcies a la loquacitat del nunci. No sembla motiu suficient per a l’“estupefacció” que afectava ahir Pere López, però tot això que el cap de Govern s’hauria estalviat si hagués informat puntualment de la trobada. Si no per obligació, com a mínim per cortesia. D’una visita normal s’informa amb normalitat. I un cap de Govern, més.