La qualitat acústica i el gall que canta a les 4.30
Es trobaran avui a la contra del BonDia el pintoresc cas d’un veí de Juverri que es queixa d’un gall que es veu que es posa a cantar a les 4.30 de la matinada. Cada dia, com un rellotge. És cert que el gall ho porta a l’ADN, això de cantar quan surt el sol, i que quan un se’n va a viure al camp ha de tenir en compte certs efectes col·laterals. Una altra cosa són els gossos que somiquen, borden o les dues coses a la vegada perquè els propietaris que tant els estimen els han tancat al balcó i apa. Per no parlar de la molt desagradable i habitual experiència de topar-se de nit amb un pilot que aprofita l’escàs trànsit per exhibir la musiqueta del seu motor trucat. El cert és que no consta que s’hagin arribat a multar casos com els descrits, i la sensació d’impunitat que se’n deriva és entre depriment i humiliant. D’altra banda, resulta que segons Medi Ambient, la qualitat acústica és “excel·lent” o “bona” en 58 de les 69 estacions repartides pel país, que només tres registren una qualitat “dolenta” i que no n’hi ha cap de “molt dolenta”. Òbviament, aquesta estadística no té en compte les percepcions personals, però davant de la impossibilitat de posar una estació al costat de cada galliner, caldria potser ponderar-les quan parlem d’un concepte tan subjectiu com la qualitat acústica.