La solidaritat s'ha de gestionar escrupolosament

El 30 de gener del 2020 el Park Hotel va acollir una gala benèfica contra el càncer. Hi van assistir prop de mig miler de persones i s’hi van recaptar 110.000 euros. Un èxit majúscul i un generós gest de solidaritat per part de la societat civil. Però aquí s’acaben les bones notícies. Han passat dos anys i mig llargs i tot just ahir ens vam assabentar, i de passada, del destí d’una part dels diners que inicialment havia de gestionar el ministeri de Salut i que estaven destinats a ajudar les famílies de nens en tractament oncològic. Pot semblar una quantitat menor, però el que inquieta en aquest cas és l’opacitat del ministeri i la lentitud exasperant a resoldre un expedient que, es miri per on es miri, no requeria dos anys i mig de gestions. De fet, les explicacions aportades són encara insuficients: s’ha ajudat cinc famílies, i qui ho ha acabat gestionat ha estat Afers Socials, no Salut. D’acord, però, quins han estat els criteris per accedir-hi, es demana legítimament Assandca? No és un afer menor perquè quan s’apel·la a la solidaritat, i més en matèria tan delicada, s’ha de ser no ja transparent sinó cristal·lí, perquè s’estan gestionant diners i sentiments aliens i perquè t’arrisques a perdre tota autoritat en futures crides a la bona voluntat del poble. El bon Fiter i Rossell ens va llegar 55 màximes christianes. Segur que no hi posaria pegues a afegir-n’hi una 56a: llum i taquígrafs en la gestió dels diners del ciutadà. Més encara si són per a una causa solidària. I això és el que ha faltat en aquest afer.