L’art de fer coses, fer-les bé, i saber dir-ho

No n’hi ha prou a fer coses. Ni tan sols a fer-les bé. L’exemple no el tenim gaire lluny. Setmanes enrere l’Arxiu Nacional va publicar a l’Arxiu en Línia, estupenda eina divulgativa estrenada ara fa dos cursos, la primera entrega dels fons monumentals de Fèlix Peig: de moment són prop d’un miler de fotografies, però a poc a poc se’ls aniran afegint la resta dels 66.000 documents que conformen el fons sencer i que repassen episodis fonamentals de la nostra història recent, des dels anys 50 fins als 80. Doncs una iniciativa tan sensacional com és la publicació del fons Peig no ha merescut per part del ministeri ni una trista nota de premsa. Sorprèn el silenci, la indiferència amb què s’ha gestionat el que hauria pogut convertir-se en l’excusa ideal, oportuníssima, per reivindicar de veritat la figura i sobretot l’obra de Peig, el primer fotoreporter del país, cronològicament i pel llegat ingent que el va sobreviure. La sensació que deixa tot plegat és que la feina de formiga feta pels tècnics de l’Arxiu que han treballat el fons Peig ha estat ignorada, per no dir boicotejada, pels primers que haurien de celebrar-la. No n’hi ha prou a fer coses. Ni tan sols a fer-les bé. Si no se sap, és com si no s’haguessin fet. Al ministeri de Cultura hi ha qui una evidència com aquesta encara no la té gens clara.