L’atractiu fiscal s’ha de conservar

La pressió fiscal es va situar l’any passat en el 25%, el que suposa un increment de 0,5 punts amb relació a l’exercici anterior (24,5%). Segons les xifres facilitades ahir pel departament d’Estadística, el conjunt d’impostos es van incrementar el 2018 un 4,7%, el que juntament amb l’augment notable del PIB, d’un 2,5%, va donar com a resultat final la lleugera pujada de la pressió fiscal. Fins ara, mai en els últims anys s’ha superat el 25% pel que fa a aquest indicador, amb l’excepció del 2012, quan es va arribar a un 25,2%, i així hauria de ser sempre si no volem que la nostra econòmia perdi competitivitat. Fins ara, la majoria d’experts coincideixen que una pressió fiscal entre el 22% i el 25% és la més adequada per a un país com el nostre, i si va més enllà deixaria de ser atractiva perquè noves activitats econòmiques es vulguin implantar aquí. Aquesta xifra encara estaria entre les que es poden considerar moderades i seria similar, per exemple, al 23% que es registra Irlanda, que basa precisament la seva expansió en una política fiscal atractiva. Els avenços en l’àmbit fiscal han estat importants els últims anys, amb la definició d’un marc que és molt similar al dels països del nostre entorn, però amb uns impostos sempre més baixos. Aquest atractiu no el podem perdre de cap de les maneres, sinó que s’ha de mantenir si volem atreure inversió, cosa necessària per al rellançament de la nostra economia.