L’augment de la pressió fiscal

Andorra no ha estat mai, contràriament al que molt sovint es pensa a l’exterior, un país en què no es paguin impostos. Aquesta és una realitat que coneixem bé els que vivim al país, però que de vegades és bastant desconeguda més enllà de les nostres fronteres. A més, els últims anys s’ha incrementat de manera important la pressió fiscal, de manera que avui es troba en el 24,5%, amb dades del 2018. Aquest indicador es pot considerar encara relativament moderat si es compara, per exemple, amb el d’Espanya (33,9%) o el de França (48,4%), si bé està clar que com més elevat és, més dificultats tenim per atreure inversió estrangera. I aquest és precisament un dels perills importants per al creixement econòmic, ja que si continuem apujant la pressió fiscal deixarem de ser suficientment competitius. De moment, el nostre IRPF és força inferior al de la majoria dels països europeus, amb un tipus màxim del 10%, i l’impost general indirecte (IGI) es manté en un 4,5%, molt per sota del seu equivalent europeu, l’IVA, que supera en alguns casos el 20%. Els demòcrates s’enorgulleixen avui dia de l’estat de les finances estatals, però el cert és que si això ha estat possible és per les noves figures impositives que s’han anat introduint i que ens homologuen amb els països del nostre entorn. L’objectiu ha de ser ara que aquests impostos no pugin més del necessari, ja que el contrari significaria deixar d’estar entre els països atractius per invertir i l’asfíxia de l’activitat que ja funciona.