Lentitud en la reforma sanitària

Cada vegada que hi ha una intervenció del ministre de Salut, es posen de manifest els pocs avenços en la reforma sanitària. El titular de la cartera es va referir ahir a la implantació de la històrica clínica compartida, que des de fa anys havia de ser un dels primers passos en la introducció de canvis en el sistema sanitari. De moment, sembla que s’està testant entre una dotzena de metges de primària i pediatres, i que s’estan analitzant els requeriments d’aquest col·lectiu. El mateix ministre reconeix que s’està avançant molt lentament per les dificultats tècniques que comporta la història clínica compartida, i admet que li agradaria que tot anés més ràpid. Tampoc sembla que s’avanci gaire pel que fa a la implementació de la figura del metge referent, que requerirà canviar la llei de la CASS per afavorir els usuaris que utilitzin la via integrada amb la figura del tercer pagador. No tota la culpa de la lentitud que s’observa en la introducció de reformes en aquest àmbit és de l’actual ministre, sinó que és una qüestió que s’arrossega des de l’inici de l’anterior legislatura, ja que en alguns casos només es van fer estudis i ni tan sols es va intentar posar en pràctica cap mesura. Tot i així, és desesperant veure com fa anys que parla dels mateixos termes i que no es materialitzen mai.