Les classes mitjanes fan saltar l'alarma
El cap de Govern ho va admetre dijous a Barcelona: Andorra està experimentant un inquietant procés de gentrificació, la substitució gradual de la població local i arrelada per una nova onada migratòria d’alt poder adquisitiu que s’instal·la entre nosaltres per motius essencialment especulatius. És un altre símptoma d’una situació que té causes complexes, l’encariment del preu de la vida, inclòs l’habitatge, a un ritme que els salaris no poden de cap manera suportar, i que es manifesta també en el perfil dels ciutadans que aquest últim any han hagut de recórrer a Càritas. Ja no són només ni sobretot famílies que habitualment associàvem a determinades problemàtiques socials. Cada vegada són menys excepcionals els casos de famílies treballadores a qui l’increment del cost de la vida ha obligat a estrènyer-se progressivament el cinturó fins que arriba el dia que un imprevist qualsevol desbarata el precari equilibri de l’economia domèstica, que queden fora del paraigua del Govern. Segons Càritas han deixat de ser anecdòtics. En comprovarem l’abast quan l’ONG faci pública la memòria anual. Però si ho afegim a la gentrificació a què Espot donava la setmana passada carta de naturalesa, el missatge és clar: la classe mitjana comença a notar en la seva pell els efectes d’una situació inèdita. I un Estat democràtic i social, com proclama l’article 1 de la Constitució, no es pot permetre la pauperització de les classes mitjanes.