L’hora de definir-se sobre la pressió impositiva
El tema dels impostos està generant certa polèmica aquestes eleccions generals. Es tracta d’una matèria en què molt sovint les formacions polítiques, no només aquí, sinó a tot arreu, solen anar evolucionant –per dir-ho suaument– fent cas omís a les promeses que havien mantingut anteriorment. Un exemple és el dels demòcrates, que mai havien volgut sentir parlar d’un impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i posteriorment han estat els que l’han posat en marxa i se n’han convertit ja ferms defensors. Per això la campanya electoral és el moment idoni perquè tots els partits posin negre sobre blanc el que volen fer els pròxims quatre anys en matèria impositiva. Només d’aquesta manera, els votants poden tenir certa seguretat que en aquest àmbit no els donaran gat per llebre a la primera de canvi. Els liberals s’afanyaven ahir a diferenciar-se dels companys de pacte, els socialdemòcrates, deixant clar que no només no apujaran les càrregues fiscals, sinó que fins i tot les podrien reduir en alguns casos. El que està clar és que ni les empreses ni les persones del país estan avui dia en bona posició per poder assumir noves càrregues impositives, sinó més aviat tot el contrari. Els experts ja estan advertint des de fa temps que no hem de perdre en cap cas el nostre atractiu fiscal si volem atreure inversió estrangera. Les arques de l’Estat necessiten més ingressos, però aquests s’haurien d’obtenir sense castigar encara més el teixit productiu.