Límits al creixement urbanístic

El Comú d’Ordino va aprovar ahir per unanimitat les modificacions del pla d’urbanisme que han de servir per posar límits a la construcció a la parròquia. Una mesura que si bé pot semblar intervencionista, sembla adequada si es té present el gran nombre de construccions que han proliferat els darrers dos anys i que, si es mantenien al mateix ritme, posaven en seriós perill la sostenibilitat d’un territori que és Reserva de la Biosfera. Ara bé, cal ser honestos i reconèixer que si bé s’ha actuat finalment com tocava, la corporació actual té part de responsabilitat de la situació. Ells són els que van aprovar la revisió del POUP del 2019 i ells són els que han anat donant els vistiplaus a tots els projectes autoritzats. Cert també, que gran part del problema deriva d’uns plans d’urbanisme mastodòntics que, en el moment d’elaborar-se, sembla que ningú va tenir en compte si realment el país podria absorbir la quantitat d’habitants prevista i si hi hauria recursos per a tothom. No oblidem que si es desenvolupés la totalitat del que preveu el POUP suposaria fins a 4,6 milions de metres quadrats construïts i que Ordino arribés als 125.771 habitants. De fet, amb els plans parcials ja aprovats, la parròquia passaria dels 5.309 habitants actuals als 12.260. Situació que es repeteix arreu del país i que justifica posar límits. Perquè no es pot pensar en una Andorra totalment de formigó. I menys si es vol anar en consonància amb els objectius de desenvolupament sostenible.