L’Institut de Música torna al gener... passat

Vuit mesos ha trigat Conxita Marsol a resoldre l’espinós dossier de l’Institut de Música. En cursiva perquè l’ha resolt a mitges. La salomònica decisió de la cònsol ha consistit a deixar les coses com estaven i designar un “coordinador”, un gestor extern –i sou de càrrec de confiança– amb l’òbvia missió de prendre nota del que es cou a la 4a planta de La Llacuna i acumular arguments per prendre una decisió definitiva. No n’ha transcendit el nom, i això que d’assessors musicals no en falten, a la capital. Fins al punt que és oportú demanar-se si en cal un altre. Però el cas és que previsiblement la mala maror que es venia covant des de fa anys –des del 2016 han dimitit dues caps d’estudis, les dues per discrepàncies amb l’actual direcció– continuarà fent xup xup. Mala cosa. Ja es veurà si l’altre retoc aprovat ahir pel Comú, que el cap d’estudis l’elegeixin els mateixos professors del conservatori, aconsegueix l’objectiu de pacificar la institució. El cas és que el 80% dels professors fixos de l’Institut va firmar el curs passat una carta reclamant una solució a Marsol, tot el personal ha desfilat al llarg d’aquests mesos davant de la cap de recursos humans –en  sessions en ocasions maratonianes– i ens trobem a l’inici de curs amb el claustre dividit i una situació idèntica a la de gener: igualment delicada i potencialment explosiva, amb la direcció qüestionada, una cònsol que ni li dona ni li treu la raó i sensació general de desgovern. No és probablement la millor manera de començar el curs.