Lliçons de l'esllavissada: cap a la sobirania de les comunicacions
L’esllavissada de dissabte a la zona de la Borda Sabaté ha posat de nou en evidència l’extrema dependència que tenim de l’accés per carretera. Una vegada més (i recordem només els talls del maig a l’RN-22 per assegurar un talús que amenaçava de caure, el de l’RN-20 al desembre, durant les protestes dels Armilles Grogues, i el de l’ N-260 a causa de la vaga independentista de l’octubre del 2017) un incident en una de les dues vies d’entrada al país ha obligat a desviar el trànsit per l’altra frontera, posant en perill un sector estratègic com és el turisme. La casualitat ha jugat aquesta vegada a favor nostre, i que l’esllavissada tingués lloc el cap de setmana ens ha estalviat els trasbalsos majúsculs que hauria comportat el tall un dia laborable i amb el transport de mercaderies a ple rendiment. Tots aquests senyals aconsellen l’urgent canvi de l’actual monocultiu de la carretera per un model de comunicacions que prioritzi les alternatives al trànsit rodat, com la Confederació Empresarial es va apressar a demanar. I és exactament en aquest punt i en aquestes ocasions quan més evident es fa la necessitat peremptòria d’un aeroport que redueixi la –tornem-ho a dir– temerària dependència d’un model extremadament vulnerable a les contingències geològiques, meteorològiques i polítiques.