Lloguer i IPC: està bé, però no n'hi ha prou

És indubtablement una bona notícia per a milers de llogaters la voluntat del Govern, reiterada ahir pel ministre d’Habitatge, de vincular definitivament a l’IPC l’increment de la renda. L’any que ve es prorrogarà aquest topall i el compromís és incorporar-lo a la futura llei d’arrendament, que hauria de coincidir amb l’estrena de l’Institut nacional de l’habitatge. Un instrument, aquest últim, que permetrà disposar d’una fotografia fefaent del mercat de lloguer. Fins aquí, oli en un llum. I més encara amb la predisposició del ministre Filloy, avançada setmanes enrere, d'apujar les pensions i els salaris més baixos per sobre de l’IPC. Molt bé. Però tot això són pedaços, perquè el cert és que molts dels nostres padrins hauran de continuar fent malabarismes, per no dir autèntics miracles, si després de pagar el lloguer han d'arribar a fi de mes amb una pensió de 700 euros. I ja veuen que parlem d’una pensió més que generosa. Per a aquest sector gens residual dels nostres padrins, la solució passa o bé per un complement de la pensió que l’equipari al salari mínim, o bé per posar a la seva disposició una bossa d’habitatge social que avui és inexistent al nostre país –i en això sí que som diferents als nostres veïns europeus: a tots– o, encara millor, amb totes dues mesures a la vegada. Després de 30, 35 o 40 anys cotitzant, no es tracta d’un regal, ni tan sols de ser generosos, sinó d’un acte d’estricta justícia social.