L'ocurrència de la Comissió de l'Habitatge

El ministre portaveu va posar ahir seny i sentit comú a l’alarmant proposta que dimarts algú va posar sobre la taula de la Comissió Nacional de l’Habitatge. El Govern, va advertir Jover, no veu amb bons ulls l’ocurrència d’apujar per sobre de l’IPC els lloguers més baixos. No només això: el principi general que guia l’acció de l’Executiu és que en el greu problema social que planteja l’increment dels lloguers cal protegir la part més feble, que òbviament és el llogater. És també evident que intervenir el mercat lligant els augments a l’IPC és una solució de circumstàncies. Per això s’han obert vàlvules com ara la possibilitat de renovar per cinc anys el contracte a canvi d’un increment del 10% –la Comissió planteja convertir aquesta clàusula ara voluntària en obligatòria– i la congelació del lloguer es revisarà de nou l’any que ve. Però no deixa de causar perplexitat com va ser possible que incrementar per sobre de l’IPC els lloguers més baixos no només arribés a la Comissió, sinó que fos assumida com a pròpia i acabés sent sotmesa a la deliberació del Govern. Serà que no, perquè es veia d’una hora lluny que no tenia recorregut, perquè no tenia ni cap ni peus i perquè és de justícia, però a algú se hauria de caure la cara de vergonya.