Madriu: disset anys i quants més?
La història del Madriu i la declaració de Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco es resumeix en un gran desacord i la constatació que al Principat el regne de les taifes sempre acaba traient el cap. Disset anys discutint per una ordinació que tenia el seu principal escull en l’accés rodat. Quan fins i tot els mandataris que semblaven més reticents i ambigus en la qüestió es van arribar a posar d’acord, va acabar-se el consolat. Canvi de cadires al Comú d’Escaldes i una nova petició de pròrroga per avaluar l’ordinació. Un cop concedida, esmenes que s’accepten en part i finalment s’anuncia a so de bombo i platerets que hi ha acord. Cinc mesos va durar l’alegria, i per desconeixement, perquè segons sembla els dubtes al Comú de Rosa Gili no havien desaparegut i ara es fa públic un informe jurídic que posa en qüestió l’ordinació. Posicionament que costa d’entendre –i amb raó– si es té en compte la feina feta i les hores dedicades a arribar a un consens gens fàcil. Queden dos anys de mandat i a hores d’ara es fa difícil creure que en aquest termini es podrà fer realitat l’ordinació reguladora de la vall. La sensació que una vegada més es juga a fer passar el temps sense moure fitxa és massa present. Quant de temps més haurà de passar perquè el Madriu tingui la protecció que es mereix? Potser ja no ve d’un any més, però el més sensat seria no posar a prova la paciència de la Unesco en tota aquesta qüestió.