Marsol i les transferències: estratègia o desafiament?

El consell de comú d’Andorra la Vella, a excepció del conseller liberal Víctor Pintos, ha aprovat un acord institucional per fer constar la seva discrepància amb el model de transferències pactat pel Govern i els grups parlamentaris demòcrata i liberal. La cònsol major, Conxita Marsol, ja va advertir que faria constar la seva disconformitat amb el text negociat i la fórmula escollida ha estat l’esmentat acord institucional. Però, com s’ha d’interpretar aquest moviment? Per un costat pot fer pensar en un desafiament de Marsol al cap de Govern, Antoni Martí, aliant-se amb els postulats del PS per donar un cop baix al líder de l’executiu. En aquesta línia, també es pot entendre com una mesura de pressió als consellers de DA de la capital de cara a la futura votació. La iniciativa de Marsol també pot ser una estratègia electoral per acontentar el seu electorat i deixar constància per escrit que al seu dia s’hi va posicionar en contra. A la vegada, pot ser un símptoma de debilitat que evidencia la incapacitat de DA de la capital per imposar els seus postulats. Però si una cosa és clara és que l’acord d’ahir és paper mullat, perquè el text que valdrà i es votarà és el que han pactat els del seu mateix color polític en la taula de negociació.