Martí i la màxima de defensar-se atacant

Diuen que la millor defensa és un bon atac, i aquesta és la màxima que ahir va complir al peu de la lletra el cap de Govern, Antoni Martí. Diríem que va repartir a tot i a dret. Això sí, va atacar el que en podríem dir metafòricament el lado 

oscuro, però sense donar noms i cognoms, és a dir, tirant la pedra però amagant la mà. Veient com han anat avançant els esdeveniments d’ençà que el mateix ministre Jordi Cinca va anunciar que havia estat apoderat d’una societat a Panamà després que es destapés l’escàndol dels papers d’aquest Estat centreamericà, era previsible que des de l’oposició es reclamés la seva dimissió, i des d’aquest punt de vista veiem encertat que el líder de l’executiu surti a donar la cara per donar suport al titular d’una cartera fonamental com és la de Finances. El que ja no trobem tan encertat són les paraules escollides per Martí, que van anar més destinades a atacar els contrincants polítics i els que no combreguen amb el discurs de Demòcrates per Andorra que no pas a defensar l’honorabilitat del seu ministre. Faltar al respecte a l’oposició i utilitzar el recurs de l’amenaça dels tribunals no sembla el millor camí per tancar un capítol que, recordem-ho, ha obert el mateix Govern.