Martí i les seves paraules que s’emporta el vent

En un discurs de prop de tres hores com el que va fer ahir el cap de Govern, Antoni Martí, en el transcurs del debat sobre l’orientació política del Govern, es fa difícil entrar a valorar tots els detalls. Més enllà de l’excepcionalitat de la crisi de BPA —sobre la qual Martí es va despatxar a gust contra els que considera ideòlegs de la teoria de la conspiració—, si un mèrit tenen els seus discursos d’ençà de la seva primera victòria electoral del 2011 és que la línia argumental es manté inalterable. L’esquema i el missatge són molt simples i clars: abans del 2011 Andorra era un desastre i l’arribada de DA al Govern ha permès afrontar les reformes que ningú tenia la valentia d’assumir, i el resultat és un país idíl·lic on tot va sobre rodes i allò que no va bé és conseqüència de l’herència dels governs anteriors. El problema és que aquest discurs es desfà com un gelat al mig del desert quan cinc anys després un s’adona que el més calent és a l’aigüera: entre d’altres, ni reforma de la sanitat, ni reforma de la funció pública ni reforma de les competències i transferències. Per solucionar-ho s’apel·la al bot salvavides de l’oposició en forma de pacte d’Estat. “Els resultats queden i les paraules se les emporta el vent”, paraula de Martí.