Mascareta obligatòria: dos dies poden ser vitals
L’alegria només ens ha durat quatre dies i el primer rebrot ja és aquí. Els tres nous casos confirmats ahir van activar immediatament l’executiu i en una compareixença improvisada que va recordar les jornades negres de març, el cap de Govern va anunciar les mesures per “anticipar-se” al rebrot. La més aparatosa, sens dubte, l’obligatorietat de la mascareta a tot arreu –a dintre i a fora, amb i sense distància de seguretat–, que amb tota probabilitat decidirà el consell de ministres de dimecres i que segons Espot no es va instaurar ahir mateix per tenir jurídicament cobertes totes les eventualitats d’una mesura que comportarà sancions als infractors. El que sorprèn és que encara quedin serrells pendents quatre mesos després de l’inici de la pandèmia, quan el debat sobre l’obligatorietat de la mascareta ja s’ha plantejat unes quantes vegades, i quan existeixen estudis que demostren l’impacte que la protecció facial té en la contenció del virus. El de l’enginyer Jordi Deu, sense anar més lluny. Sorprèn que encara s’hagin de donar més voltes a una mesura que molts pensaven que ja estava debatuda, consensuada i redactada per si de cas. Doncs el cas ha arribat però es veu que encara calia rumiar-ho dos dies més. Un luxe que potser no ens podem permetre quan del que es tracta és d’anticipar-nos, com insisteix Espot. Treure alarmisme al rebrot i cridar a la calma està bé. Però la mascareta obligatòria, com més aviat, millor. No costa res i s’ha demostrat que salva vides.