Mascaretes: per què no es multa els infractors?

A qui no se li van fer eterns els dos mesos de confinament? Doncs ara n’imaginin cinc, que són els mesos que encadenen, amb taxadíssimes excepcions, els padrins que resideixen en geriàtrics.  Així que és fàcil intuir el que deu suposar per a un avi allunyar-se durant uns dies de les quatre o de les vuit parets en què ha viscut des del 13 de  març. Això és exactament el que facilita el decret publicat divendres i que flexibilitza el règim de sortides de les residències: per primera vegada podran dormir fora del centre, amb les lògiques mesures preventives a l’hora de reingressar: una PCR o una TMA negativa, i vigilància passiva durant els catorze dies següents. A poc a poc anem conquerint àmbits de normalitat, i que per fi es donin les condicions perquè aquesta normalitat arribi també als més grans i vulnerables és especialment encoratjador. Protegir-los a ells és un dels motius de pes perquè tots portem la reglamentària mascareta. Ahir vam saber que en tres setmanes justes la policia ha registrat dues-centes infraccions llargues a l’obligació de dur protecció  facial. Una setantena a la setmana. Deu al dia. No semblen gaires, la veritat, per poc que un es passegi pel carrer amb els ulls oberts. Però encara sorprèn més que no s’hagi tramitat encara cap sanció. És cert que no es tracta de castigar, sinó de conscienciar. Però si per anar a 70 posem que pel túnel de la Tàpia et cau una merescuda multa, per què no per circular sense mascareta, que sembla potencialment molt més perillós?