Mesures obligatòries i poc imaginatives

El mateix ministre portaveu ja ho advertia la setmana passada: les mesures del Govern contra la pèrdua de poder adquisitiu de la classe mitjana no sorprendrien gaire. I efectivament, va ser així, i si algú va pensar en algun moment que les iniciatives podien ser de certa transcendència s’ha equivocat de totes totes, ja que entren dins del que s’ha de veure com a normal en un context de recuperació econòmica en marxa. Així, entre les mesures aprovades hi ha l’increment d’un  3,2% del salari mínim i de les pensions de jubilació, viduïtat i invalidesa més baixes. D’altra banda, el preu dels contractes de lloguer que vencin enguany no es podran augmentar més enllà de l’IPC, i els salaris de fins a 24.000 euros bruts anuals s’hauran d’incrementar d’acord amb l’IPC. Seguint la tònica d’aquest executiu –que ja ens té acostumats a uns ministres que en general no solen ser gaire imaginatius– les mesures anunciades ahir gairebé s’han de qualificar d’assignatures pendents d’aquest Govern. I és que el salari mínim i les pensions més baixes han d’anar necessàriament a l’alça, com està passant als països veïns, si es vol que als ciutadans els serveixin almenys per subsistir. I de la mateixa manera, amb un cost de la vida que ha anat creixent els últims anys, els sous més baixos també s’han d’anar apujant encara que només sigui segons la inflació anual. A més, aquesta darrera mesura no requerirà cap esforç per a l’erari públic, ja que serà el sector privat qui se n’haurà de fer càrrec vulgui o no.