Model turístic sostenible
El cicle de conferències que va organitzar ahir el Comú de Canillo va posar damunt la taula els reptes que s’han d’afrontar des del sector turístic per tal de poder dur a terme una transformació cap a un model més sostenible. I no només per a la parròquia, sinó que es va fer evident que la diagnosi era vàlida per a tot el país, fet que pot fer preguntar a més d’un per què la jornada l’organitzava el Comú i no el Govern. El turisme de masses amb què s’ha funcionat fins ara no pot ser el futur. Els números exposats pels experts eren clars i no queda una altra que reduir quantitat i apostar per la qualitat, és a dir, per turistes que paguin més. L’avantatge, segons es va explicar, és que no cal anar-los a buscar lluny, sinó que bona part dels turistes que té el país ja estarien disposats a pagar més. La qüestió és escollir la fórmula per apujar els preus. Aquí és on més enllà del treball que pugui fer la corporació, caldrà una decisió política governamental que permeti tothom anar a l’una, si no l’estratègia no funcionarà. El repte és gran, però si tothom posa de la seva part, segur que es pot trobar la via. Els beneficis que s’obtindran no seran menors i van des de la qüestió més mediambiental fins a la generació de riquesa que permetrà que l’engranatge no falli, o la millora del nivell formatiu de la població (peça clau, d’altra banda). La pandèmia ha mostrat les febleses. Toca ser valents i afrontar el canvi, encara que algunes conclusions, d’entrada, ens puguin fer arrufar el nas.