Negociar el futur o tornar catorze anys enrere

La renúncia de Mònaco a continuar les negociacions amb la Unió Europea per establir un acord d’associació després que aquesta no acceptés les línies vermelles del govern monegasc ha donat ales a aquells més escèptics amb l’acord d’associació, començant pel primer partit de l’oposició, que ahir mateix demanava la suspensió temporal de la participació andorrana en les negociacions de l’acord que ha de permetre l’accés d’Andorra al mercat únic. I, igual que Mònaco, Concòrdia advoca per trobar “un millor encaix al mercat europeu de manera gradual i conservant la independència legislativa”. És cert que, tenint en compte que manquen aspectes clau per tancar, l’acord d’associació pot generar dubtes i que, malgrat la tasca feta, cal redoblar esforços per explicar-ne les virtuts. Ara bé, amb la seva posició, el partit que volia apostar per una nova manera de fer política torna el debat catorze anys enrere al final de la legislatura d’Albert Pintat quan, descartat seguir amb l’statu quo actual, ja es va analitzar quina seria la millor via, o la més factible, per trobar aquest millor encaix amb la UE. És hora de mirar endavant i buscar el millor acord possible amb la Unió Europea i no de reobrir debats ja superats.