Obvietats econòmiques
L’Associació d’Assessors Tributaris i Fiscals (AATF) acostuma a dir les coses clares, cosa que és d’agrair, en una matèria en què de vegades pocs són els que s’atreveixen a opinar, temerosos del que diran i de les repercussions que es poden produir. Una d’elles és que s’hauria de disminuir el el pes de la imposició directa en la recaptació fiscal de l’Estat. La introducció d’impostos directes, tan allunyats de la idiosincràsia del país com l’IRPF ha estat una necessitat per homologar el país, però una vegada assolit aquest objectiu el més lògic, com afirma l’entitat, seria que es mantinguessin en un nivell el més reduït possible o fins i tot que es vagin reduint. En un país amb tan sols 80.000 habitants el més lògic és que el gruix de la despesa necessària per a infraestructures i serveis recaigui sobretot en els més de vuit milions de turistes que cada any ens visiten. Un altre objectiu que també destaca aquesta associació, però que encara hi ha menys interlocutors socials i econòmics que s’atreveixen a esmentar, és l’estalvi en la funció pública. La veritat és que, en converses de carrer, hi ha una majoria de persones que pensa que comptem amb una administració –vuit per ser més exactes– sobredimensionada. Això implica que el futur passa per una major eficiència de la mateixa i la reducció, o si més no la contenció, del funcionariat si fos necessari, però no sembla que a hores d’ara hi hagi gaires ànims d’anar per aquest camí.