Operar l’altra mama no és una qüestió estètica

El programa de detecció precoç de càncer de mama ha sigut un èxit: des que es va posar en marxa, el 2008, s’ha multiplicat per tres el nombre de dones que hi participen –en l’últim cicle de dos anys van ser 6.317– i s’han diagnosticat un centenar i mig de casos. Vuit des del gener. Dit així pot semblar una xifra negra, però cal insistir que la detecció precoç multiplica de forma exponencial les possibilitats de curació. El millor de tot és que hi ha encara un marge enorme de creixement: a l’últim cicle hi van participar la meitat de les dones entre els 50 i els 74 anys que hi estaven convocades. La prevenció està per tant ben encaminada. Però no pot fer oblidar el calvari personal que pateixen les pacients. Avui n’aportem dos testimonis que l’exposen amb realisme i també amb la necessària dosi d’optimisme. Persisteixen encara certs desajustos. Per exemple, que l’operació de la mama sana per compassar-la amb la reconstruïda estigui considerada per la CASS una intervenció estètica i que hagi de ser per tant sufragada per la pacient: 1.400 euros. Òbviament, no és un capritx, i exactament pels mateixos motius que no ho és la reconstrucció. Dit això, cal insistir que el millor tractament contra el càncer de mama és la detecció precoç. Les mamografies salven vides.